diumenge, 25 de novembre del 2012

09.- Bòlit / bèlit


 





Al bòlit s'hi jugava de moltes maneres. Podia consistir, simplement, en veure qui aconseguia enviar el bòlit més lluny. Una altra diversió era fer un recorregut pels carrers del poble, a veure qui arribava abans a un indret.

Exercicis per aprendre a jugar al bòlit.
 
 
El primer joc per aprendre a jugar al bòlit consistia en ficar-se tots damunt d'una ratlla, s'agafava la pala de fusta i es pegava per la punta del davant o per la del darrera al bòlit - si es pega al davant el bòlit anirà cap a davant, si va cap a darrera tens que tirar el cos cap darrera i pegar al bòlit-. Aquest joc consisteix en veure qui el fa anar més lluny.
Enric Blanch


 
Per a jugar al bòlit és necessari un bòlit -fusta petita en forma de llapis, amb puntes als dos extrems- i una pala de fusta.
Vés en compte!!! quan facis rebotar el llapis no fiquis la cara davant, per què et pot saltar a l’ull o al nas i fer-te molt mal.
Per a jugar agafem la fusta amb puntes –bòlit- i la deixem al terra, davant nostre. Després hem de donar un copet a un dels extrems del bòlit. Quan estigui a l’aire l’hem de pegar de baix cap dalt per què ha de passar per damunt de la teva cintura, i mirar que vagi el més lluny possible.
Sebastian Helbich Bretón
 
 
Amb la pala de fusta i el bòlit juguem a veure qui arriba més lluny.
Randy Córdova

Per jugar en aquest joc cadascú ha de tenir un bòlit. Ens posem tots en línia recta i anem tirant els bòlits (el posem al terra pla i amb la pala li peguem un cop en un dels extrems, així el bòlit s’aixeca del terra i el colpegem per enviar-lo el més lluny possible), qui tira el bòlit més lluny, és el que guanya.
Meritxell Montaña

Aquí teniu un altre joc que es feia, que convinava habilitat, punteria i força:


En aquest joc fem grups i cada grup fa un cercle dibuixat al terra. Cada jugador té una pala i un bòlit que deixa dins del cercle i cadascun podia triar a qui tirar el bòlit, amb un ordre de tirar. Quan s'han tirat tots els bòlits cadascú es prepara per tirar el seu, seguint l’ordre, mirant d’acostar-lo el més a prop possible del cercle dibuixat. S'ha d'anar tirant fins que algú aconsegueixi fer entrar el bòlit dins del cercle.
Enric Blanch

Es necessita una pala de fusta i un bòlit. Dibuixem un cercle amb guix al mig de la pista. Cada jugador agafa el bòlit d’un altre jugador i amb la pala de fusta el llancem el més lluny possible. Després, quan tots han tirat, cada jugador agafa el seu bòlit i amb la pala de fusta el llança des d’on està i guanya qui fica el bòlit dins el cercle dibuixat.
Pol Candela



En aquests curts vídeos podeu veure com fem una partida de bòlit:
 
El joc consisteix en fer dos equips. Cada equip ha de fer un ordre de tirar. Comença a tirar un equip des d'una banda del camp, els jugadors de l'altre equip han de ficar-se a uns quants metres des d'on es tira el bòlit, i han d'intentar agafa'l al vol. Cada llançador té 3 oportunitats per tirar el bòlit.
  • Si s'agafa el bòlit al vol el que ha tirat queda eliminat i s'ha de ficar la raqueta als peus i el que l’ha agafat ha de llençar el bòlit i tocar la raqueta, si toca la raqueta es canvien els papers, els que han tirat han d'agafar el bòlit i els que han agafat el bòlit han de tirar.
  • Si al tirar el bòlit no l'agafen al vol des d'on ha caigut el bòlit tira el següent, així fins que passis el camp tirant el bòlit.
Enric Blanch 

Per a jugar al bòlit necessitem una pala de fusta i un tros allargat amb els dos extrems una mica afilats també de fusta, que es denomina bòlit.
Per a començar el joc s’han de fer dos equips.
Un dels equips es posa a una línia i els altres a unes deu passes d’aquests.
Un dels jugadors que esta a la línia, “saca”, pegant un cop al bòlit en un dels seus extrems de manera que s’alçarà i el jugador podrà colpejar-lo amb la pala; té tres intents per a pegar-li un cop i poder tirar-lo, intentant que arribi el més lluny possible i els jugadors de l’equip contrari no el pugin agafar.
Si el jugador perd les tres oportunitats que té, “saca” algú altre del seu equip.
Si els jugadors de l’altre equip agafen el bòlit amb les mans, es canvia el torn de “sacada” de manera que els que “sacaven”, ara intentaran agafar el bòlit amb les mans i seran els de l’altre equip els que “sacaran”.
Si el jugador que “saca” ho fa bé, (si “saca” més avall de les cames no es considerarà com a bo) i no l’agafa ningú, allà on hagi arribat el bòlit serà des    d’on “sacarà” aquest mateix jugador la pròxima tirada, i així successivament fins que aquest acabi de finalitzar la llargada de la pista. Així es com s’aconsegueixen els punts.
Si el bòlit es agafat pels jugadors de l’altre equip, el jugador que la tirat es posarà la pala entre els peus, i, el que l’hagi agafat intentarà tirar el bòlit de manera que toqui a la pala, si ho aconsegueix l’equip del jugador agafa el torn de tirades i si no ho fa segueix l’equip primer.
Guanya l’equip que més punts hagi aconseguit.
Maria Monté

 
Per jugar al bòlit necessitem el bòlit -petit tros de fusta acabat en punta pels dos costats-, i una pala de fusta.
Per jugar hem d’estar molt atents de no posar el cap al damunt del bòlit perquè al donar-li un cop al damunt no ens salti a la cara i ens faci mal. Es juga posant el bòlit a terra i donant-li un copet a una punta amb la pala de fusta, s’aconsella donar-li a la punta del davant, i quan el bòlit s’elevi li hem de donar amb la pala de fusta un cop de baix cap a dalt per a que vagi lo més lluny possible i s’ha d’elevar més de la cintura per a que el tir sigui vàlid.
Francina Serra


Es necessita una pala de fusta i un bòlit. Marquem una línia llarga a terra i a una certa distància una altra línia llarga a terra paral·lela. Fem dos equips: uns seran els llançadors i els altres els defensors. L’equip llançador comença llançant el bòlit des de la seva línia i ha d’intentar llançar-lo el més lluny possible de manera que arribi a l’altra línia. Com que és molt difícil arribar-hi d’una sola tirada, l’anirà llançant des del punt on cau el bòlit fins que arribi a l’altra línia. Però cal tenir amb compte que l’altre equip no t’agafi al vol el bòlit. Si te l’agafa el defensor que ha agafat el bòlit ha de llançar-lo als peus del llançador que es on tindria la pala de fusta.
Pol Candela

How to play bòlit?
 
 
 
 

dijous, 15 de novembre del 2012

08.- Flèndit de patacons

 

Fem un cercle al terra i clavem un pal al mig. Tots els participants hauran d'apostar tres patacons i ficar-los damunt el pal, marcar un ratlla per tirar i tots s'hauran de posar darrera de la ratlla. Cada participant tindrà 3 arnelles i és fa un ordre per tirar. Si al tirar toques el pal i cauen els patacons dins el cercle es tornen a col·locar i es segueix tirant, s'hi toques el pal i cauen els patacons fora dels cercle el que els ha tombat se'ls queda tots.
Enric Blanch

 
Hi havia un tub de fusta i 3 rolls grans de metall. A una partida jugàvem 3 o 4 persones que apostava 3 patacons. Per a començar cadascú tenia un roll i qui s’aproxima més a la paret comença tirant primer els tres rolls.
El tub de fusta el posàvem dins d’un cercle dibuixat al terra amb els patacons. L’objectiu era tombar el tub i fer que els patacons sortissin fora del cercle.
Randy Córdova 

 
Per començar fèiem una línia i tiràvem, qui s’apropava més llançava el primer. Després teníem que fer una rodona i ficar un pal rodó dret. Teníem que apostar tres patacons cadascú i els ficàvem damunt del pal. Després ja podíem començar a tirar, teníem que fer caure els patacons fora de la rodona, qui els treia fora se’ls quedava.
Arnau Cervelló
 
Necessitem patacons per apostar. un pal de fusta amb forca de cilindre i 3 femelles grans, de ferro. Es dibuixa un cercle i enmig fiquem el cilindre amb els patacons al damunt. Tot seguit posem una línia des d’on es tiraran les femelles. Quan et toca tirar has d’intentar tombar el cilindre de fusta i que els patacons surtin de la rodona, si surt la meitat i l’altra no, no és vàlid, ha de sortir tot. El joc continuarà fins que no quedin patacons.
Sebastian Helbich Bretón


 
Data límit: 22/11/2012

07.- Saltar en grup


 
Amb una corda gran intentem entrar el màxim nombre de companys per a fer un record. També ho fèiem saltant i cantant cançons.
Randy Córdova 
 


Dos persones fan girar una corda gran i l’objectiu és ficar el màxim de persones possibles saltant a la corda.
Marc Serra
Saltar a la corda és molt senzill:
  1. Primer entre dos persones agafen una corda des dels dos extrems.
  2. Els altres companys es posen a la cua.
  3. Fem girar la corda i va entrar la gent.
Sebastian Helbich Bretón

L’olla barrejada qui no entra para.
L’olla barrejada qui no surti para.
Pere Gay

Salta, salta.
Surt i surt.
Qui no salta és ben ruc!
Salta, salta.
Surt i surt.
Qui no salta és vençut!
Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge!
(a diumenge es salta molt ràpid).
Laia Solé Armora

Pa ví xoriço iço, iço iço!
(Tota l’estona així, i cada cop més ràpid)
Arnau Cervelló



Si la barqueta es tomba,
nena no tinguis por,
alça la corda a l’aire
i canta una cançó:
dilluns, dimarts, dimecres,
dijous, divendres, dissabte i diumenge,
són els dies de la setmana.
gener, febrer març, abril, maig,
juny, juliol, agost, setembre, octubre,
novembre i desembre, són els mesos de l’any.
1,2,3,4,5.....
Maria Monté



Dalt del cotxe hi ha una nina
que repica els cascavells.
Trenta, quaranta,
l'ametlla amargada,
pinyol madur,
neru neru neru,
pinyol madur,
veste'n tu!
Si tu te’n vas
neru neru neru,
si tu te’n vas
neru neru Nas!
Mireia Franquet
 




Salta, vine, corre.
Salta, vine, corre,
que la corda mai no es para,
puja i baixa volta encara.
Primer jo, després tu,
qui primer es cansa ha perdut.
Marc Bonet



 
Data límit: 22/11/2012

06.- Saltar a corda


Saltar a la corda es molt senzill: Agafem la corda des dels 2 extrems i ens la fiquem a la part posterior del cos. La fem girar al voltant nostre i quan ens passa per davant saltem.
Sebastian Helbich Bretón

 
Un comença a remar la corda sobre ell mateix i va saltant. Pot saltar a peus junts o primer un peu i després l’altre.
Francina Serra
 


També podem saltar en parelles. Un dels dos agafa la corda i va saltant la corda, l’altre ha d’intentar entrar mentre el seu company o companya està saltant la corda. Si ho aconsegueix han d’intentar saltar el temps que puguin o poden anar amb un altre company o companya.
Pol Montané


I encara podem saltar en grups de tres. Una d’elles ha d’agafar la corda i començar a saltar mentre les altres dos persones han d’intentar entrar. Si ho aconsegueixen s’han de quedar el màxim temps possible. Aquet joc és molt seblant al de saltar en parelles. Quan acabis pots canviar de grup.
Pol Montané
 
 

I si us agraden les acrobàcies i esteu molt forts...




 
Data límit: 22/11/2012

05.- Cèrcol o rutlla




Es tracta de fer rodar un cèrcol de metall amb un pal de ferro. Al pal de ferro a la punta hi ha com a dos puntes que serveixen per agafar el cèrcol i fer-lo rodar per la part de baix del cèrcol.  Qui el fa rodar més temps guanyava.
Randy Córdova


El joc consisteix en agafar un cercle que té una vora on s'aguanta un pal de ferro, els participants han de fer rodar el cercle amb el pal i no pot caure el cercle. També es poden fer carreres.
Enric Blanch

 
Es necessari una rutlla i un bastó per fer rodar la rutlla.
Agafem la rutlla i ens el posem davant nostre. L’aguantem amb el bastó i li donem una petita aviada a la rutlla per a que comenci a rodar. Per poder completar aquesta activitat has de tenir molt equilibri.
Sebastian Helbich Bretón

 


Data límit: 22/11/2012

divendres, 9 de novembre del 2012

04.- Frontó o trinquet



En aquesta vinyeta, juguem al frontó o trinquet. Vam començar fent tres grups de dos persones, hi havia un ordre per tirar.



El joc consisteix en fer 2 equips i fer un ordre de tirada. Primer tira un d'un equip i després l'altre i així successivament. S'ha de fer una ratlla a dos passos de la paret i el primer que tira ha de tirar de darrera de la ratlla i fer que la pilota toqui a la paret i passi la ratlla al rebot, quan saca el primer el segon té que estar preparat per tocar la pilota després de que tiri i que sol faci un bot abans de tocar-la, s'hi fa més d'un bot el punt és per l'oponent, i si la pilota al pegar-li no passa la ratlla també és punt per l'oponent.

Després vam fer dos contra dos i tres contra tres, va ser divertit!
Enric Blanch
 

 
A banda de jugar a frontó, també hem fet un joc molt divertit que hem anomenat "gepa a a la paret":
 

En aquest joc no hi havia equips ni ordre, era tots contra tots. Qui la deixava passar o la tirava malament es posava a la paret, però es podia salvar agafant la pilota a l’aire. Guanyava qui quedava l’últim.
Pol Montané


Una persona agafa la pilota i la fa rebotar en una paret. Després un company seu ha de fer rebotar la pilota una altra vegada, però si no aconsegueix passar-la més cap a dalt de la línia, es posa a la paret. Quan el següent saqui, si aconsegueix sacar i que el company que està a la paret no l’agafi es segueix, sinó el que està a la paret entra al camp i el que està jugant va a la paret.
Sebastian Helbich Bretón

Primer ens va donar una pilota d’escuma i una de tennis. Érem 4 jugadors i tiràvem a la paret. Després vam fer equips de dos i jugàvem dos contra dos. També vam fer un altre joc que es diu “Gepa a la paret”. En aquest, qui falla es fica a la paret i intenta agafar la pilota que tiren els altres, i si l’agafes ets  viu i el que ha tirat es fica a la paret.
Randy Córdova
 
Data límit: 16/11/2012

diumenge, 14 d’octubre del 2012

03.- Fuetejar la baldufa


La tercera vinyeta de l'auca ens mostra uns nens que juguen amb una baldufa, baralluga (Flix), rebelluga (Ascó).


En aquesta vinyeta de la lectura, juguem amb les baldufes, però no sol juguem també vam tindre que fer altres activitats. Per començar Biel ens va ensenyar la seva col·lecció de trompitxols, i les baldufes d’altres cursos. També en vam tindre que fer unes nosaltres. Totes van ser molt originals!. Biel també ens va deixar unes baldufes normals perquè practiquéssim i ens divertíssim.
Pol Montané

 
El Biel ens ha ensenyat la seva col·lecció de trompitxols, i hem jugat amb ells.
 
 
Biel ens va deixar uns trompitxols i els vam fer rodar. Després ens va dir que en féssim nosaltres. Jo el vaig fer amb un escuradents i un tap d’una botella i el vaig clavar i rodava molt bé. Biel ens va deixar baldufes i vam practicar, i també vam fer tornejos entre nosaltres per veure qui ho feia rodar més temps.
Randy Córdova
 
 
També ens ha mostrat algunes rebellugues inventades per companys d'altres cursos, i hem agafat idees per a fer les nostres per al proper dia.
 


CONSTRUÏM LES NOSTRES REBELLUGUES
Aquestes són les rebellugues que hem construït els companys del crèdit:


Com he fet la meva “baldufa”?
Les eines que m’han falta: polidora, fusta, foradadora, llapis, ceres, cola, xinxeta
Primer vaig agafar un tros de fusta i la vaig polir per a que quedés la forma adequada. Em va costar molt perquè era molt difícil la forma de la baldufa. Després vaig agafar la foradadora i vaig fer un forat a la punta de la baldufa i hi vaig posar una xinxeta. Dalt de la baldufa vaig fer un altre forat però més gran perquè hi cabés el llapis. Abans de ficar el llapis vaig ficar una mica de cola perquè s’aguanti el llapis. Vaig ficar el llapis i per últim vaig pintar la baldufa de color negre i groc igual que el color del  llapis.  
Joana Sabaté Moya
 

Per construir una baldufa pots agafar una xapa i un escuradents petit.
Després tens que fer un forat a la xapa, al mig, i ficar l’escuradents.
Irtaza Ali Sadiq
 

Pensant, pensant, per casa, vaig pensar en agafar una roda d'una mini bicicleta i ficar-li un escuradents. Vaig provar si al fer girar l’escuradents rodava la roda i va rodar en forma de trompitxol.
Enric Blanch

Per començar he agafat un disc vell. A continuació he agafat una moneda d’un cèntim i després he posat la moneda dintre del forat del disc.

Pere Gay 
Vaig agafar un taco de fusta que tenia pel garatge. El meu pare em va serrar les quatre cantonades de dalt del taco. Després vaig anar llimant la fusta amb una raspa de fuster i el meu pare li va acabar de donar forma. Tot seguit vaig enclavar un cargol amb un tornavís a la punta i la vaig pintar de color roig brillant. Per a fer el pal vaig agafar un pal que tenia per casa, vaig fer dos forats amb la màquina de foradar un al costat i l'altre a dalt del pal, després vaig passar el fil pels forats i vaig fer un nus a la punta del fil per a què no passés pel forat.
Enric Blanch


 
JUGUEM AMB LES BALDUFES 
Després de presentar les nostres barallugues, hem començat a fer-les rodar:
 


 
En motiu de la celebració del Dia Internacional de la Rebelluga (9 de novembre) els alumnes del nostre institut han construït barallugues de tota mena: de fusta, de cartró, de plàstic, de paper, de metall, de llauna, amb elements de la natura com ara nous, castanyes, pinyes...




En aquesta presentació veureu la creativitat del nostre alumnat.
Animeu-vos a fer la vostra rebelluga i a fer-la girar!!!!
 
A més, per a celebrar aquest Dia de la Rebelluga i que el puguem recordar tot l'any, el company Albert Bonet ens ha pintat amb esprais una fantàstica rebelluga al pati del centre.


dijous, 4 d’octubre del 2012

02.- Jocs i cantarelles d'escollir i/o eliminar


Zapatito blanco, zapatito azul.
Dime cuantos años tienes tu.
- ¡13!
1,2,3,4,5,6,7,8,9,10,11,12,13
¿A quien salvarías tu?
Irtaza Arain i Randy Córdova

 
Zig zag zug, merda en suc!
Irtaza Arain

Data límit: 14 octubre

Jocs amb patacons


Cara o creu: si surt la part blanca és cara i si surt la part rallada és creu. Qui encerta guanya un patacó.
Arnau Cervelló
Aquest joc és igual que en les monedes però en patacons, si te toca la cara de la carta cara i si te toca l’altre costat creu.
Sebastian Helbich Bretón
 
Patacons are just like normal cards but you can get two out of one playing card. The aim of the game is like fliping a coin.
(Els patacons es fan amb cartes normals, però pots aconseguir 2 (patacons) amb una. L’objectiu del joc és com llençar una moneda a l’aire).
George Langley


La paret: Es juga amb 3 o 4 persones. Es tira el patacó enganxat a la paret, i quan cau damunt d’un altre se’ls emporta tots.
Arnau Cervelló


Tots els participants han de deixar caure el patacó des del mateix lloc de la paret. Quan algun participant tira un patacó i cau damunt d'un altre patacó guanya la partida i es queda tots els patacons tirats i s'acaba la partida.
Enric Blanch

 

Qui s’apropa més: Es juga amb 3 o 4 persones. Es tracta de tirar el patacó prop d’una ratlla. Qui s’apropa més guanya tots el patacons que han tirat.
Arnau Cervelló

Aquest joc consisteix en marcar una ratlla al terra i anar-se’n 1 o 2 metres cap enrere. Qui tiri el patacó més a prop de la línia sense passar-se guanya .
Sebastian Helbich Bretón
 

Creu: Es fiquen 4 persones formant una creu. S’ha de dibuixar o jugar en un quadrat al mig. Es van tirant patacons. Si el patacó va fora tornes a tirar fins que va dins del quadrat o creu. El jugador que el seu patacó cau damunt d’un altre patacó se’ls emporta tots.
Arnau Cervelló

Es marca un quadrat al terra i quatre persones es fiquen un a cada costat del quadrat. Després dónes 3 passes cap enrere i, ordenadament, hem d’anar tirant patacons dintre del cercle. Si algun jugador tira el patacó i cau al damunt d’un altre es queda tots els que hi ha al camp.
Sebastian Helbich Bretón

Data límit: 11 d'octubre

divendres, 28 de setembre del 2012

01.- Com i perquè fem patacons?



Estem fent una optativa que es diu “Jocs populars i tradicionals de Catalunya” i tenim que fer patacons que utilitzarem per a jugar no sols a jocs de patacons, sinó també com a aposta en molts altres jocs que apareixen a l'Auca Juegos infantiles (1857).


Per a fer patacons: Primer tens que retallar pel mig una carta i després la dobleguem pel mig. La tornem a retallar i després dobleguem pel un costat i després pel  l’altre. I ja estan preparats els patacons.
Amb els patacons podem jugar moltes jocs com per exemple  al paret, cara o creu...
Irtaza Ali Arain



Primer agafem una carta, després la dobleguem i la trenquem per la meitat. Agafem una part de la carta que em trencat i la dobleguem una altra vegada i ens quedaran d’una meitat dos trossos.
Es fica les cartes en creu i es dobleguen les puntes.


Després un tros dels que tenim el dobleguem per dalt una mica i l’altre tros el mateix.



Després la unim pels costats doblegats però una part té que tindre la cara de la carta i l’altra part la cara de darrere de la carta i ja tenim el patacó.
Arnau Cervelló

Primer agafem una carta, després la dobleguem i la trenquem per la meitat, agafem una part de la carta que em trencat i la dobleguem una altra vegada i ens quedaran d’una meitat dos trossos. Després un tros dels que tenim el dobleguem per dalt una mica i l’altre tros el mateix, després la unim pels costats doblegats però una part té que tindre la cara de la carta i l’altra part la cara de darrere de la carta i ja tenim el patacó.
Randy Córdova




Data límit: 6 octubre