En aquest bloc trobareu el treball, els projectes, les experiències i les activitats que fa l’alumnat de l’institut de Flix en el crèdit optatiu d’educació física de 1r d'ESO.
Es fan dos grups amb 7 persones. Un d’un equip té que
sortir i cridar marro i el de l’altre
equip el té que agafar. Per salvar un del seu equip surt i diu marro i així successivament.
Jordy Joel Figueroa
Fem dos grups i es fiquen en línia separats. Cada grup té un ordre de sortida. Quan surt el primer d'un equip ha d'intentar travessar la ratlla que està al camp contrari per fer punt però si surt el primer de l'altre equip no pots travessar la ratlla i has de tornar a la posició inicial perquè no t'agafi i faci punt, i així contínuament amb l'ordre corresponent. Guanya l'equip que fa més punts.
Enric Blanch
El marro consisteix en fer dos equips. Es posen un a cada banda en fila índia mirant un equip a l’equip contrari. Surt un jugador cap a l’altre equip intentant passar una línia que hi ha molt a prop però l’equip contrari intenta pillar al jugador i que no passi la línia així successivament fins que algun jugador pilla a un altre o un equip passa la línia enemiga.
Més que un joc, aquesta vinyeta ens mostra una entremaliaduria o una broma de mal gust que feien els nois. Nosaltres no hi hem jugat, sols hem fet una fotografia per a representar la vinyeta, però pensem que no és una diversió que s'hagi de dur a la pràctica.
Hi ha 3 persones. Un es fica de genolls i l’altre ha d’empènyer
al del mig. Jordy Joel Figueroa
Això no és un joc sinó una entremaliadura: una persona
empeny a l'altra fent que caigui per damunt del que està a terra a quatre
grapes.
Enric Blanch
Aquesta broma consisteix en que una persona es posi
agenollat al terra darrera de la víctima. Un altre es fica a parlar amb la
víctima i quan menys s’ho espera l’empeny cap al darrera i la víctima cau a
terra.
A vegades els jocs tradicionals ens sembla que són per a nens i nenes més petits, però podem adaptar-los per a fer-los més divertits o més complicats, alhora que també ens podem adaptar al nombre de jugadors i al terreny.
A continuació veiem unes quantes variacions sobre el clàssic joc dels quatre cantons:
Aquest joc el fem en parelles. Hi ha 6 arbres i són 7
parelles. Aquestes parelles s’han de ficar en un arbre per poder-se salvar, i
la parella que es queda fora ha de dir “ja!” i s’ha de canviar d’arbres.
També hem fet el joc amb una persona de la parella que
duia els ulls tapats i no hi podia veure. Havia de confiar de l’amic.
Jordy Joel Figueroa
Aquest joc consisteix en posar-se en un lloc que hi hagi 4 racons que facin de cantonades. Després ens hem de posar uns quants en una cantonada i dos al mig (depenent les persones que siguem) i ens hem d’anar canviant de cantonada a cantonada sense que els del mig ens agafin.
Pol Montané
Per a jugar a aquest joc es necessiten cinc jugadors: un a cada cantó o arbre i un que para que està al mig. Quan el que para diu ‘’ja’’s’han de canviar de cantó. El jugador que es queda sense cantó es fica al mig i para ell.
Com que a classe érem molta gent ho vam fer amb més arbres i a cada arbre dues persones. El Biel va canviar el joc de manera que es fes més entretingut: vam jugar amb els ulls tancats, en parelles i va haver una ronda que no es podia anar a l’arbre del costat ni al del davant.
Pere Gay
Al joc vam jugar amb 6 arbres. A cada arbre havia 2 persones i cada persona podia anar a l’arbre que volgués, i les 2 que sobraven es ficaven al mig, entre els arbres. Quan els dels mig cridaven "JA" comença el joc i les persones han de canviar d'arbre, les del mig han de buscar un arbre on no hi hagi ningú, les persones que es quedaven sense arbre es posaven al mig, així contínuament. Després vam fer que quan es canviaven d'arbre no podien anar ni a l'arbre del davant ni al del costat. I després vam fer el mateix però per parelles.
Aquest és un joc que practicaven els joves i no tan joves! en ambients festius i de gresca. Intenta esbrinar si els teus pares o avis hi jugaven i explica quina és la dinàmica del joc.
Aquest joc és molt tradicional a Vinebre -els meus pares i avis no jugaven a aquest joc-. És un joc de 3 persones. Un es fica al mig i amb les dos mans bufa fent el so d’un borinot. Els del costat es tenen que ficar una mà a la galta i l’altra estirada, el del mig va bufant i ràpidament li toca la mà a algú del costat i es té que acotxar sense que algú del costat li toqui.
Randy Córdoba
El borinot consisteix en quejuguen 3 persones i es fiquen en línia. El
que està al mig, fa un soroll amb la boca i va pegant. Quan pega, a qui pega, té
que intentar treure-li el barret. Si li treu, es fica al mig, i així
successivament.
Arnau Cervelló
Hi ha dos persones que es tapen un costat de la cara amb una mà, i el del mig fa el borinot hi ha de pegar a la mà de qualsevol dels altres dos i ajupir-se ràpidament perquè al que ha tocat no li pugui tornar la manotada.
A aquest joc hi ha dos tipus per ha jugar. La xarranca
d’avió i la xarranca de cargol. A aquests jocs primer tens que tirar una pedra
plana al número 1 i tens que anant saltant però quan saltes no pots saltar al
número 1, tens que passar i saltar als altres, quan tornes encara no pots
saltar al número 1 però tens que agafar la pedra aguantant-te amb un sol peu
sense caure. Guanyes quan arribes al cel.
A la xarranca de cargol es té que fer el mateix però
anant saltant en rodona.
Randy Córdoba
La xarranca, té diferents noms com per exemple: xelma, avió, cargol, xancla...
Es dibuixen uns quadrats o un cargol amb números, i primer es tira una pedra al número 1, tens que saltar-ho amb un peu i no pots tocar la casella on has tirat la pedra. Quan tornes, tens que agafar la pedra. Després amb el número 2 el mateix, i així successivament.
Arnau Cervelló
Xarranca de cargol!
Aquest joc és molt antic. Primer es dibuixen unes caselles al terra i s’escriuen nombres de l’1 fins al 10 dins de les caselles. Es tira una pedra al nombre 1, es salta per damunt del nombre de manera que caus al nombre 2, a la tornada quan estàs a la número 2 t’ajups i agafes la pedra i tornes a saltar per damunt de la casella número 1, així successivament fins arribar a l’últim nombre. Qui arriba a l’últim nombre guanya.
Pere Gay
Hi ha molts tipus de circuit com per exemple: la xerranca d'avió i la xerranca de cargol. Però a tots es juga igual. Es fa una fila. El primer de la fila té una pedra i l’ha de tirar a la primera casella, ha de fer tot el circuit fins al final sense tocar la primera casella i a la tornada ha d'agafar la pedra saltant a la cama coixa. Si hi ha dos caselles es salta amb les dos cames. Si ho ha fet bé ha de tirar la pedra a la segona casella, així continuadament. Si s'equivoca passa el torn al següent i quant torna a ser el seu torn, continua per la casella que anava.
Enric Blanch
Aquest joc consisteix en fer un dibuix a terra, com un avió, i dibuixar-hi els números de l’1 al 10. Hem d’agafar una pedra no molt grossa, la tirem al requadre del número 1 i vas anant saltant. A la tornada, on has tirat la pedra no pots trepitjar tens que agafar la pedra i saltar a l’últim requadre.
Aquest joc consisteix en que un para i la resta es tenen
que amagar. Es compta fins a deu i després els ha d’anar a buscar. I al primer
que trobi és el que més tard haurà de parar-la.
Joana Sabaté
Un noi la para i es posa d'esquena sense mirar, a la paret.
Ha de comptar fins a 10 i els altres s'han d'amagar. Ha de trobar als altres
vigilant que no toquin la paret per salvar-se. Al primer que troba la para a la
següent partida, perquè la partida no s'acaba fins que no els troba a tots. Si
l'últim que queda toca la paret, es salven tots i torna a parar el mateix.
Enric Blanch
El joc consisteix en que un la para i té que veure la resta de companys que s’han amagat. Quan els veu ha de dir 1-2-3 i el nom de qui ha vist. Si t’equivoques, es diu que has xafat l’olla i es torna a començar.
Arnau Cervelló
És un joc en que un la para i poden jugar uns 5 o 6 nens o més. Els que no la paren es tenen d’amagar i el que la para els té que buscar. Quan troba a algú té que dir el nom de qui ha vist i aquell que ha vist la para.
Els nois i noies del crèdit es construeixen el seu propi estel utilitzant bosses de plàstic i canyes.
Data límit: 13 de febrer de 2013 Fent volar els nostres estels!
Vam marcar la plantilla del Biel a una bossa de plàstic, després la vam retallar i vam ficar dos pals de canya a l'estel enganxats amb cinta aïllant. Tot seguit vam fer un forat a cada punta de l'estel i hi vam passar un fil, el vam ajuntar mirant que quedés equilibrat i el vam lligar a un tros de plàstic. La setmana següent el vam portar al pati i vam comprovar si volava. El meu va volar molt bé.
Enric Blanch
Biel ens va dir que teníem que portarel materialper fer una cometa a classe d’optativa. El material: una bossa de brossa, unes estisores, un fil. Per fer la cometa agafem una bossa i una plantilla que porta el mestre. Col·loquem la plantilla damunt de la bossa i la marquem amb un permanent. La retallem. Mentre tallem un tros de canya i l’enganxarem als costats de l’estel. Fem dos forats a dos costats de la cometa amb un punxó. Unim els dos fils i després podem posar tant fil com vulguem.
Joana Sabaté Moya
Primer en la plantilla retallem la nostra bossa de plàstic. Busquem dues canyes petites que resisteixin i que siguin llargues, i hi enganxem unes tiretes de cinta aïllant d’uns 3 o 4 cm. A les puntes de l’estel fiquem dos tiretes a cada costat i amb una foradadora fem un forat. Seguidament tallem dos fils de 55 cm cadascun i als dos fils els hi fem un nus. Retallem 6 o 8 tires de plàstic d’uns 70 o 80 cm de llargada per 3 d’amplada i les peguem amb cinta. Després unim els dos extrems del fil i apart d’aquesta unió posem tant fil com volguéssim. El següent dia les vam fer volar!
Randy Córdoba
Es necessita un model de cartró proporcionat pel professor i una bossa de brossa. Els alumnes amb el model fan els seus estels. Primer s’ha de retallar la bossa de brossa amb la forma del model, després s’ha de tallar dos canyes de més o menys de 35 cm.
Estes canyes s’han d’enganxar a l’estel amb cinta aïllant als laterals de l’estel, després d’haver enganxat les canyes s’ha de fer dos forats a les puntes de l’estel s’ha d’agafar un fill s’ha de tallar dos de més o menys de 55 cm i lligar-los als dos costats. Després d’haver lligat els dos costats s’ha d’agafar fill més i lligar els dos fills amb el fill més gran.
Jordy Joel Figaroa
L’altre dia, vam fer un estel a classe, amb els següents materials: Bossa de brossa, fil, canyes i cinta. Primer, amb una plantilla, es repassa la forma i després es talla. Li fiquem dos canyes finetes, a cada costat, amb paral·lel. Després li fiquem una mica de cinta perquè s’aguanti. Ara sol falta fica el fil, fer-li un nus, i a fer-la volar.