dijous, 21 de febrer del 2013

17.- Els quatre cantons


 
A vegades els jocs tradicionals ens sembla que són per a nens i nenes més petits, però podem adaptar-los per a fer-los més divertits o més complicats, alhora que també ens podem adaptar al nombre de jugadors i al terreny.
A continuació veiem unes quantes variacions sobre el clàssic joc dels quatre cantons:


Aquest joc el fem en parelles. Hi ha 6 arbres i són 7 parelles. Aquestes parelles s’han de ficar en un arbre per poder-se salvar, i la parella que es queda fora ha de dir “ja!” i s’ha de canviar d’arbres.
També hem fet el joc amb una persona de la parella que duia els ulls tapats i no hi podia veure. Havia de confiar de l’amic.
Jordy Joel Figueroa

 
Aquest joc consisteix en posar-se en un lloc que hi hagi 4 racons que facin de cantonades. Després ens hem de posar uns quants en una cantonada i dos al mig (depenent les persones que siguem) i ens hem d’anar canviant de cantonada a cantonada sense que els del mig ens agafin.
Pol Montané
 
 
Per a jugar a aquest joc es necessiten cinc jugadors: un a cada cantó o arbre i un que para que està al mig. Quan el que para diu ‘’ja’’s’han de canviar de cantó. El jugador que es queda sense cantó es fica al mig i para ell.
Com que a classe érem molta gent ho vam fer amb més arbres i a cada arbre dues persones. El Biel va canviar el joc de manera que es fes més entretingut: vam jugar amb els ulls tancats, en parelles i va haver una ronda que no es podia anar a l’arbre del costat ni al del davant.
Pere Gay


Al joc vam jugar amb 6 arbres. A cada arbre havia 2 persones i cada persona podia anar a l’arbre que volgués, i les 2 que sobraven es ficaven al mig, entre els arbres. Quan els dels mig cridaven "JA" comença el joc i les persones han de canviar d'arbre, les del mig han de buscar un arbre on no hi hagi ningú, les persones que es quedaven sense arbre es posaven al mig, així contínuament. Després vam fer que quan es canviaven d'arbre no podien anar ni a l'arbre del davant ni al del costat. I després vam fer el mateix però per parelles.
Enric Blanch 
 
Data límit: 27/02/2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada